Avui porto una primícia: mostro en una presentació pública el meu sistema ESPIRAL DE CREIXEMENT que porto més de 25 anys aplicant en pimes.

Es un mètode pràctic i senzill per fer en equip un Pla Estratègic en una empresa entre 10 i 50 treballadors.

Consisteix en un conjunt de materials per fer-ho fàcil en les pimes, que no poden parar pel dia a dia.

Consta de:

✔️ El llibre ESPIRAL DE CREIXEMENT, Guia pràctica per fer un pla estratègic amb el teu equip directiu.
✔️ Unes plantilles d’Excel per fer àgil cada pas, anant a l’essència per no perdre el temps.
✔️ Uns mòduls formatius amb vídeos, exemples i documentació complementària.

Tal com ja havia avisat amb temps, el passat 29 d’abril vaig fer el meu ÚLTIM taller presencial. Ja no n’hi haurà més per jubilació.

Agraïments

Vaig tenir la sort de fer-ho a l’aula magna de Patronal Cecot a qui estic molt agraït per donar-me aquesta oportunitat i a Cecot Formació i Desenvolupament per l’organització de l’esdeveniment.

En explicar en detall cada pas, també vaig anomenar a dos assessors d’empreses experimentats que agafaran el meu relleu i podran acompanyar als empresaris que vulguin fer el procés. Son Oriol Sauquet i Guillem Gallardo Batlle.

Per altra part, també vàrem explicar amb Miquel Delclòs, de Coneix – ERP para ingenierías y despachos de arquitectura, que estem fent una adaptació de l’Espiral de Creixement per enginyeries i també per despatxos d’arquitectura.

Pel que he comprovant implementant plans estratègics en pimes durant molts anys, aporta els següents beneficis a l’empresari/a:
✅ Aprèn a delegar millor
✅ Guanya més
✅ Treballa menys

Si vols que en parlem, m’escrius un missatge per linkedin o per email i telèfon que trobaràs al final de la presentació de sota que hi ha al meu primer comentari.

El meu mètode ESPIRAL en obert!

Com deia al principi de tot, es una presentació en PDF on mostro cada pas amb imatges de les plantilles de treball.

La entrada El meu mètode ESPIRAL en obert! se publicó primero en Albert Campi.

La entrada Com aguantar el temporal? se publicó primero en Albert Campi.

Unirem dos tipus de coneixement:

1️⃣ Coneix – ERP para ingenierías y despachos de arquitectura ja porta mes de 20 anys desenvolupant un avançat ERP específic per empreses que treballen amb projectes com les enginyeries i despatxos d’arquitectura. Son experts en tots els processos i funcionalitats d’aquest tipus d’empreses.
2️⃣ Jo porto mes de 25 anys implementant Plans Estratègics, per la qual cosa he creat un mètode senzill anomenat  “Espiral de Creixement”. Es un sistema estandarditzat per implementar amb l’equip directiu el Pla Estratègic d’una empresa.

En què consisteix el projecte?

✔️ Redactarem un versió reduïda del llibre “Espiral de Creixement” amb dues versions: Un per Enginyeries i una altra diferent per Despatxos d’Arquitectura, amb el seu propi llenguatge, casuística i exemple.
✔️ Adaptarem les plantilles de treball que faciliten i acceleren la implementació d’un Pla Estratègic
✔️ Farem vídeos, presentacions i exemples que serviran de guia per fer-ho de manera autònoma per cada enginyeria o despatx d’arquitectes.
✔️ Oferirem un assessorament online per acompanyar els empresaris a implementar el sistema de manera més ràpida i fàcil.
✔️  Tot això dins del web de CONEIX.

Esperem tenir una primera versió per enginyeries en català abans de finals de març.
Un cop validat, en el segon trimestre farem la versió per despatxos d’arquitectes. I després les dues versions també en castellà. A veure si abans de l’estiu ho tenim tot fet!

Aquest concepte servirà a dos objectius:

👉 Oferir mes valor afegit a CONEIX
👉 Deixar un llegat del meu mètode per part meva.

Ja anirem informant dels passos del projecte.
En mes d’una ocasió potser us demanem feedback sobre el que anem fent.

Et demanem la teva participació si ets d’una enginyeria o despatx d’arquitectes:

➡️ Quin nom més curt li posaries a “Espiral de Creixement per a Enginyeries”❓
Idem per a “Espiral de Creixement per a Despatxos d’Arquitectura” ❓

T’interessa el projecte?

Ens fa molta il·lusió compartir un projecte únic! 😃.
Si no t’ho vols perdre, subscriu-te a la newsletter setmanal.

La entrada Ens fa molta il·lusió compartir un projecte únic! 😃 se publicó primero en Albert Campi.

Primer explico els conceptes, després el mètode numèric i finalment les oportunitats de millora.

Quan una persona ha d’avaluar si compra a una empresa o a una altra, capta intuïtivament uns conceptes en el numerador i en denominador.

1.- Valor en el numerador

En la part de dalt, percep el valor que rebrà en dos conceptes:

1.1.- Valor objectiu

Les característiques objectives i quantificables del producte o servei.

Imaginem en un cotxe:

• Velocitat punta en km/h
• Consum en l/100 km
• Volum del maleter en litres
• Espai entre seients en mm
• Longitud total en mm
• Etc.

En comparar un cotxe amb un altre avaluarem les característiques objectives de dos finalistes.

1.2.- Valor subjectiu

Aquí ja no parlem de xifres, sinó de percepcions subjectives.

Tornant a l’exemple de l’automoció, abans d’anar al concessionari, ja hem decidit a quines marques anirem i a quines no. Posem per cas que ens agraden les marques alemanyes i no les marques franceses.  En aquest cas potser prioritzarem aquests atributs subjectius:

• Percepció d’esportivitat
• Sensació dels materials
• Disseny modern i auster
• Fiabilitat percebuda
• Altres atributs subjectius.

En aquest aspecte, cal dir que a vegades la percepció subjectiva passa per davant de les evidències objectives. Hi ha informàtics que sostenen que els ordinadors d’Apple son inferiors als d’altres sistemes, però els enamorats d’Apple no en volen ni sentir parlar.

1.3.- Numerador = Valor objectiu + Valor subjectiu

Quan un compra, en la seva decisió pondera ràpidament els valors objectius i subjectius. Les grans marques ja saben que la percepció subjectiva es el primer esglaó per tenir una bona predisposició a avaluar les característiques objectives.

O sinó que els preguntin a les marques de perfum o de moda.

2.- Esforços en el denominador

Ara toca posar en el denominador els tres esforços que li caldrà superar per decidir la compra: Preu, Incomoditats i Inseguretats

2.1.- Preu i condicions

Tot producte o servei té un preu. Però hi ha molts matisos en el tema preu:

• Preu al comptat
• Preu amb descomptes
• Condicions de pagament
• Facilitats de finançament
• Altres aspectes relacionats amb el preu.

Si dos productes tenen un valor similar, la diferencia pot estar en el preu o les facilitats de pagament. Aplica en tots els sectors.

2.2.- Incomoditats objectives

Ara ve la part interessant. Uns dels esforços que cal superar per decidir una compra son les incomoditats que ens aporta la proposta. Posem un exemples:

• Distancia en temps. Un supermercat a sota de casa esta molt mes pròxim que un hipermercat a 15 minuts en cotxe.
• Trucar a una gran empresa de serveis pot suposar 15 minuts d’espera per aconseguir parlar amb algú.
• No poder emprovar-se la roba en l’ecommerce, hi ha qui ho troba una gran incomoditat.
• Passar tots els controls en els aeroports es una incomoditat que pot decantar la balança per anar en tren o en cotxe.

En general totes les incomoditats tenen un component objectiu negatiu que fa que haguem de fer un esforç per superar-ho.

2.3.- Inseguretats subjectives

En aquest apartat, posem allò que ens genera inseguretat. Acostuma a ser molt subjectiu i moltes vegades costa fer-ho conscient i explícit:

• Em puc refiar d’una empresa tan petita? I si després tanca?
• A qui li podria preguntar si van quedar satisfets?
• Els productes d’aquest país X, per definició, em produeixen inseguretat.
• No em fio d’una empresa que no té cap botiga física.
• Hi ha alguna cosa en aquesta empresa o persona que em fa desconfiar.

Normalment en rebutjar una compra, aquests elements subjectius pesen molt més però no sabem concretar-los. Per tant busquem l’excusa del preu.

2.4.- Superar els esforços

En el nostre cervell, en decidir la compra per un o altre producte, fem una comparativa de tots els aspectes de numerador (valor) i del denominador (esforços).

La decisió final vindrà si els esforços a superar (preu, incomoditats i inseguretats) son inferiors al valor objectiu i subjectiu.

Dit d’una altra manera, només comprem quan el valor total supera tots els esforços.

3.- Metodologia per quantificar l’equació

En un exercici que ja he fet moltes vegades, demano a les empreses que identifiquin un producte o servei molt concret seu. Llavors els demano que identifiquin el producte més similar de la competència, concretant també el nom de l’empresa competidora.

3.1.- Quantificar el valor objectiu

En una columna 1, els dic que facin una llista de totes les característiques objectives mes rellevants del seu producte o servei.

En una columna 2, els dic que facin el mateix amb el producte de la competència mes similar.

El pas següent es puntuar de 0 a +10, quan creuen que puntuaria un comprador el conjunt del valor objectiu del seu producte.

El mateix puntuant de 0 a +10 el valor total del producte competidor

3.2.- Quantificar el valor subjectiu

En la columna 1, cal fer una llista de tots els atributs subjectius del producte propi i de l’empresa. Puntuar el total entre 0 i +10 segons la percepció d’un comprador.

En la columna 2, fer el mateix amb els atributs subjectius de l’empresa o producte competidor. També puntuar de 0 a +10.

3.3.- Quantificar el preu

En la columna 1, fer una llista del preu i totes les condicions de preu o finançament del nostre producte o servei. Al final puntuar de 0 a -10 (en negatiu) que creiem que puntuaria un comprador en saber el nostre preu. Zero significaria gratis perquè suposaria zero esforç. En canvi si tenim un preu molt alt, seria un valor entre -8 i -10, ja que suposaria molt esforç.  Un cotxe esportiu de molts CV pots tenir un preu de -10, però que el valor de dalt ho supera,

En la columna 2, fem el mateix amb el producte competidor, llistant el preu i les condicions de pagament. Al final puntuar el total entre 0 i -10.

3.4.- Quantificar les incomoditats objectives

Seguim amb el mateix procés de llistar en la columna 1 les pròpies incomoditats del nostre producte i en la columna 2 les incomoditats del producte de la competència.

Però en la puntuació total ho fem del 0 al -5. El motiu de fer-ho fins a -5 en incomoditats i inseguretats es per fer igual el sumatori màxim del numerador (+10+10=+20) i del denominador (-10-5-5=-20).

3.5.- Quantificar les inseguretats subjectives

El mateix que el punt anterior. Fem una llista de les creiem que son les inseguretats del possible comprador per nostre producte, servei o empresa. Després puntuem el total entre 0 i -5.

De la competència fem el mateix i també puntuem el total entre 0 i -5.

4.- Càlcul de l’equació de valor per esforç

En primer lloc haig de dir que no serà una equació correcta des del punt de vista matemàtic. Es més aviat una representació visual en el que farem aquests càlculs:

4.1.- Sumar el numerador

Com que podem donar de 0 a +10 punts en dos conceptes de valor (objectiu i subjectiu) el total del numerador estarà entre 0 i +20 com a màxim.

Ho farem amb els nostre valors de la columna 1.

• Valor objectiu (0 a +10)
• Valor subjectiu (0 a +10)
• Total (0 a +20)

4.2.- Sumar el denominador

Farem la suma dels tres conceptes del denominador:

• Preu i condicions (0 a -10)
• Incomoditats (0 a -5)
• Inseguretats (0 a -5)
• Total (0 a -20)

4.3.- Fem l’equació del nostre producte/empresa.

Imaginem que el nostre producte o servei té aquests valors:

• Valor objectiu: +7
• Valor subjectiu: +6
• Preu i condicions: -6
• Incomoditats: -4
• Inseguretats: -3

La nostra “formula” simplement sumant el numerador i denominador seria:

Numerador (VALOR APORTAT):  +7 +5 = +12

Denominador (ESFORÇOS A SUPERAR): -6 -4 -3 = -13

Ara fem la diferència dels dos valors:  +12 -13 = -1.

Què significa -1? Doncs bàsicament que el valor aportat es inferior als esforços a superar, per la qual cosa no es produirà la compra.

4.4.- Fem l’equació del producte/servei de la competència

Després de fer les llistes de cada concepte i de fer les puntuacions de cada bloc ens surt aquet resultats inventat.

• Valor objectiu: +6
• Valor subjectiu: +8
• Preu i condicions: -6
• Incomoditats: -2
• Inseguretats: -2

La “formula” del competidor seria:

Numerador (VALOR APORTAT):  +5 +8 = +13

Denominador (ESFORÇOS A SUPERAR): -6 -2 -2 = -10

Ara fem la diferència dels dos valors:  +13 -10 = +3

Què significa +3? Doncs bàsicament que el valor aportat es més alt que els esforços a superar, per la qual cosa sí es produirà la compra.

Si ens fixem en la comparativa, el nostre competidor té menys valor objectiu però mes valor de marca. Però sobretot, a igualtat de preu, té menys incomoditats i inseguretats.

Això es que vaig aprendre en els molts casos reals que he fet en empreses. Que en realitat el valor aportat es similar però els competidors han estat capaços de fer-ho més fàcil, reduir les incomoditats. I també han reduït les inseguretats.

Per tant, el pas següent en aquest exercici no es augmentar el valor o reduir el preu, sinó sobretot reduir les incomoditats i les inseguretats.

5.- Minimitzar els esforços

Pensem en un moment en dos casos.

Amazon ha estat capaç de reduir les incomoditats i ho fa tot molt fàcil i intuïtiu. A més, per la seva imatge de marca i facilitats en tornar les coses, redueix al mínim les inseguretats de comprar en línia.

Apple també es un cas de fer fàcil les coses. Va aconseguir en el seu dia fer molt fàcil les finestres de l’ordinador o la navegació intuïtiva pel mòbil. I ha reduït les inseguretats. Per tant, les seves formules de valor tenen un alt número  en el numerador, i un baix número en el denominador, tot i conservar un preu molt alt.

5.1.- Minimitzar els inconvenients objectius.

Ja tenim la nostra llista d’inconvenients que frenen la decisió de compra. Ara toca pensar com reduir aquests inconvenients.

Per cada inconvenient nostre pensem en equip com el podríem eliminar o minimitzar. Concepte a concepte.

Un cop tinguem la llista de les accions que podríem fer per minimitzar els inconvenients els posem en ordre de prioritat. En principi cal començar pels que es poden fer de manera més ràpida i econòmica. Ja posarem per mes endavant les accions mes costoses o les que requereixen mes temps.

A vegades petits canvis accessibles ja faciliten la vida dels compradors.

5.2- Minimitzar les inseguretats subjectives

En aquest apartat farem el mateix que en l’anterior. A partir de la llista de les possibles inseguretats dels clients potencials per la nostra proposta, mirarem de contrarestar-les amb nous atributs que ajudin a augmentar la confiança i la seguretat.

Poden ser temes com: oferir una garantia, retornar els diners si no estan satisfets, recopilar referències de clients contents, i un llarg etc.

6.- Conclusions

Reduir els inconvenients i les inseguretats té un gran impacte en l’equació de valor per esforç. Minimitzant els esforços ajudarem a facilitat una decisió de compra.

Hi ha moltes empreses que creuen que cal afegir més valor objectiu, quan en realitat resulta car i no es necessari. Hi ha d’altres que pensen que el millor es reduir el preu, però això no porta enlloc per fer les empreses rendibles.

La meva recomanació es concentrar-se en reduir els inconvenients i inseguretats, que acostuma a ser relativament econòmic i ràpid de fer.

Si vols que fem aquest exercici  de l’equació de valor per esforç conjuntament amb mi, que l’he fet moltes vegades, posa’t en contacte i en parlem. O be per videotrucada.

La entrada L’equació de valor per esforç se publicó primero en Albert Campi.

De la conversa han anat sortint aquests punts:

• Hi ha prou mercat amb els segments actuals de clients i les zones geogràfiques escollides?
• Com es poden oferir més productes o serveis de continuïtat per vendre més a cada client?

Si les dues respostes anteriors son afirmatives, proposo anar pel concepte de “colls d’ampolla”.

COLLS D’AMPOLLA

Això dels colls d’ampolla ja ho va definir fa molt de temps E.M.Goldratt en el seu llibre LA META.

Bàsicament consisteix en identificar els colls d’ampolla que estrangulen el creixement. Es desbloquejar-los s’augmenta molt la capacitat del sistema fins que apareix un nou coll d’ampolla, potser en una altra part de l’empresa.

Per fer-ho fàcil, si tenim un pla estratègic a llarg termini amb unes fites i uns indicadors, podrem visualitzar quins KPI es transformaran en un coll d’ampolla quan els multipliquem per tres (com a exemple).

Aquí plantejo algunes preguntes per identificar COLLS D’AMPOLLA:

PERSONES

• Si vàrem començar amb un mini equip líder, haurem d’ampliar els membres de l’equip directiu?
• Tenim les persones adequades per una empresa que facturi el triple?
• Què podem fer per potenciar l’eficiència de tot l’equip?

COMERCIAL

• Quants leads necessitaré generar al principi del funnel de vendes per triplicar les comandes? Com ho farem? En quina mesura ens pot ajudar al IA?
• Quantes reunions comercials haurem de fer, amb el rati de conversió actual? Com podem millorar aquest rati? O bé, com podem fer les presentacions comercials de manera diferent?
• Quan temps es tarda en elaborar una proposta? Com podem accelerar-la molt?

OPERACIONS

• Quant temps es tarda en fabricar el producte o en generar el servei? Com ho farem si n’hem de fer el triple?
• Com podem reduir el cost de les operacions? Hi ha economies d’escala?
• Quanta facturació farem de nous productes o serveis fruit de la nostra innovació?

FINANCES

• Quant haurem d’invertir per accelerar el procés de triplicar la facturació?
• Com ho finançarem?
• Fins on estem disposats a endeutar-nos?

Com triplicar la facturació?

Només un equip directiu molt compromès en la implementació de l’estratègia pot identificar bé els successius colls d’ampolla que aniran venint per anticipar-se a ells un a un.

Alguna vegada t’has trobat amb colls d’ampolla que han impedit el creixement? Quin t’has trobat?

Si vols que en parlem, tens les meves dades a Contacte.

O també per videotrucada quan vulguis.

La entrada Com triplicar la facturació? se publicó primero en Albert Campi.

Després de les presentacions de tots els assistents, vaig explicar alguns dels problemes dels empresaris:

• Apagar focs cada dia
• Arrossegar tot sol a  l’equip
• Departaments aïllats que no es comuniquen entre si
• Ser el coll d’ampolla en haver de decidir-ho tot
• Treballar massa per tants pocs resultats

Que passaria si els empresaris fossin capaços de:

• Prevenir els focs
• Que fos tot l’equip qui tirés del carro
• Que cadascú fes el que li correspon
• Que els departaments es coordinessin directament
• Gaudir dirigint l’empresa amb bons resultats

Què fa que un empresari pugui delegar bé?:

• Crear o formalitzar un veritable equip directiu de bons professionals
• Fer participar l’equip directiu en l’estratègia a tres anys vista.
• Definir conjuntament els objectius que volen aconseguir
• Establir un sistema de seguiment mensual
• Aconseguir un Espiral de Creixement en base a la millora continua.

Justament el meu mètode per implementar un pla estratègic en equip l’anomeno “Espiral de creixement”.

1. Quan tot l’equip participa de l’estratègia es delega realment bé.
2. Si l’equip sap on va, en cada detall l’empresa guanya més.
3. I a sobre, si delegues en confiança, treballaràs menys.

La resta del taller el vaig dedicar a explicar en detall com implementar un pla estratègic en sis mesos.

Resum del taller DELEGA BÉ

Si vols que en parlem, tens les meves dades a Contacte.

També per videotrucada quan vulguis.

La entrada Resum del taller DELEGA BÉ se publicó primero en Albert Campi.

Va ser un taller liderat per les tres socies d’AVENSIS i en que jo vaig tenir un paper ponent convidat.

Per ordre d’intervenció, els ponents i els temes varen ser:

PLA ESTRATÈGIC

Jo mateix, Albert Campi, vaig fer una breu presentació explicant “Com fer més rendible la teva empresa familiar”, fent un pla estratègic amb l’equip directiu. Porto més de 25 anys fent plans estratègics en pimes a fi que guanyin més i l’empresari treballi menys.

FINANCES

Marta Angelats, socia que porta la part financera, va explicar la importància de planificar les finances de l’empresa familiar, i també el pressupost a fi de gestionar les empreses amb professionalitat. Per exemple es va comentar la conveniència de tenir el mes tancat el dia 5 del mes següent i fer previsions de tresoreria a 3, 6 i 12 mesos correguts. En cas de pensar en vendre l’empresa familiar, primer cal tenir els números molt ben fets.

FISCAL

Angels Tadeo, socia experta en l’àrea fiscal, va incidir en que la fiscalitat de les families empresàries passa per considerar tant el patrimoni empresarial com el patrimoni familiar. Es varen comentar les opcions de donacions i successions a la vista de les peculiaritats fiscals catalanes. També es va debatre sobre el concepte d’empresa familiar, que ha de complir una serie de criteris per tenir importants bonificacions que han de permetre la successió empresarial.

LEGAL

Tamara López, socia experta en l’area legal, va mostrar tota una serie de documents que seria molt convenient que tinguessin les famílies empresàries a fi de facilitar el traspàs dels negocis familiars. Per exemple: protocols familiars, pactes extraestatutaris, estatuts socials, testaments, pactes successoris, capitulacions matrimonials, etc. El mes important es planificar-ho amb temps i mètode, així com amb molta comunicació sincera dels interessos i motivacions de les famílies implicades.

DEBAT

En l’estona de debat i intercanvi d’experiències, va quedar molt clar que cal planificació per fer cada pas correctament, sense presses però sense pausa. També es van compartir vivències de families empresàries que han aconseguit transferir satisfactoriament el patrimoni empresarial al mateix temps que han mantingut la bona sintonia persona.

Resum taller EMPRESA FAMILIAR

Si vols millorar la rendibilitat de la teva empresa familiar, aquí tens les meves dades de Contacte.

En cas que prefereixis fer una bona transició de l’empresa familiar, tot l’equip d’AVENSIS t’atendrà per qualsevol aspeste financer, fiscal i legal.

El futur de les empreses familiars i de les famílies empresàries es mereix fer-ho bé.

La entrada Resum taller EMPRESA FAMILIAR se publicó primero en Albert Campi.

1. Introducció

Aquest article és una guia pràctica per implementar un pla estratègic en empreses petites i mitjanes, especialment industrials i familiars. Comparteixo la meva experiència acumulada durant més de 25 anys dirigint empreses i 12 com a assessor estratègic.

La meva trajectòria comença el 1999, quan vaig detectar que jo mateix era el coll d’ampolla del creixement de la meva empresa. La solució va ser crear un pla estratègic en equip, que va triplicar les vendes i va transformar la meva manera de liderar. Des d’aleshores, he aplicat aquesta metodologia en múltiples empreses, demostrant que el creixement ordenat i rendible és possible si es fa en equip.

2. Per què fer un primer Pla Estratègic?

Fer un primer pla estratègic és essencial per a empreses d’entre 10 i 50 treballadors, ja que el lideratge ha d’evolucionar: l’empresari no pot continuar prenent totes les decisions. Sense un equip directiu de segon nivell, l’empresa esdevé ineficient i l’empresari es troba saturat.

Els principals beneficis d’un pla estratègic en equip són:

• Disposar d’una estratègia clara amb objectius compartits
• Crear un equip directiu implicat
• Tenir clients més satisfets
• Millorar els resultats econòmics
• Augmentar el valor de l’empresa.

A més, desmunto el mite que només les grans empreses necessiten un pla estratègic: qualsevol empresa amb més de 10 treballadors pot fer-ne un de pràctic i col·laboratiu. L’èxit depèn de la voluntat de delegar, escoltar l’equip i fomentar l’entusiasme.

El procés es divideix en tres fases: estratègia, implementació i consolidació, i dura aproximadament un any.

3. Formar l’equip líder

La formació de l’equip líder és essencial per implementar un pla estratègic. L’empresari ha de reconèixer que no pot controlar-ho tot i ha de confiar en el seu equip. L’equip directiu ideal té entre 2 i 8 membres (habitualment 4 ó 5), amb funcions clau en comercial, operacions i finances.

Es recomana promocionar internament persones amb ganes de créixer, humilitat i capacitat tècnica, però si no hi ha candidats adequats, cal buscar fora. La formació contínua, tant interna com externa, és vital per consolidar l’equip i generar implicació natural en el projecte comú.

4. Desenvolupament de Productes i Serveis

Un dels primers passos del pla estratègic és revisar i millorar l’oferta de productes i serveis. L’empresa ha de definir clarament quins són els seus productes estrella, quins aporten més valor i quins podrien ser eliminats o reformulats.

Recomano fer una anàlisi conjunta amb l’equip directiu per identificar:

• Quins productes tenen més demanda i marge.
• Quins serveis són diferencials.
• Quines noves línies podrien desenvolupar-se.

Aquest exercici permet enfocar els esforços en allò que realment genera valor i rendibilitat.

5. Segmentació de Clients

No tots els clients són iguals. Un bon pla estratègic implica segmentar-los per criteris com:

• Volum de compra.
• Tipologia de producte/servei.
• Potencial de creixement.
• Nivell de fidelització.

Segmentar permet adaptar l’estratègia comercial, personalitzar l’oferta i prioritzar els recursos. L’objectiu és identificar els clients clau i desenvolupar accions específiques per a cada segment.

6. Oportunitats en Productes i Mercats

Un cop definida l’oferta i els segments, cal detectar oportunitats de creixement. Proposo analitzar:

• Nous mercats geogràfics.
• Nous sectors d’activitat.
• Aliances estratègiques.
• Diversificació de productes.

Aquest apartat convida l’equip a pensar en gran, a explorar nous horitzons i a fer créixer l’empresa de manera intel·ligent.

7. Què ens diferencia com a empresa?

La diferenciació és clau per competir. L’empresa ha de saber què la fa única: qualitat, servei, innovació, proximitat, valors…

Recomano fer una sessió amb l’equip per identificar els elements diferencials i convertir-los en arguments comercials. Aquesta reflexió reforça la identitat de marca i la proposta de valor.

8. Quin és el nostre propòsit empresarial?

Més enllà del benefici econòmic, cada empresa té un propòsit. Pot ser millorar la vida dels clients, contribuir al territori, innovar en el sector…

Definir el propòsit dona sentit al projecte, motiva l’equip i connecta amb els clients. És una brúixola que orienta totes les decisions estratègiques.

9. Les 5 Responsabilitats de cada Rol

Perquè l’equip funcioni, cada membre ha de tenir clares les seves responsabilitats. Proposo definir cinc responsabilitats per a cada rol directiu, que incloguin:

• Posició.
• Descripció del rol.
• Les 5 responsabilitats en una sola línia.
• Els 5 indicadors numèrics de progrés.

Aquesta claredat evita confusions, duplicitats i conflictes. I facilita la coordinació horitzontal de l’equip.

10. KPIs principals

Els KPIs (Key Performance Indicators) són els indicadors clau que permeten mesurar el progrés cap als objectius. Recomano definir uns 3 a 5 KPIs generals de l’empresa, com ara, per exemple:

• Unitats venudes
• Facturació mensual.
• Marge brut.
• Nivell de satisfacció del client.
• Productivitat. Etc.

Aquests indicadors han de ser visibles, compartits i revisats periòdicament per tot l’equip directiu.

11. KPIs de departament

A més dels KPIs generals, cada departament ha de tenir els seus propis indicadors. Per exemple, molt breument:

• Comercial: nombre de visites, tancament de vendes.
• Operacions: temps de producció, qualitat.
• Finances: cobrament, tresoreria.

Els KPIs de departament permeten fer seguiment detallat i responsabilitzar cada àrea del seu rendiment.

12. Gestió de la innovació

La innovació no és només cosa de grans empreses. Defenso que les pimes han de fomentar la innovació en productes, serveis, processos i models de negoci.

Proposo crear un espai per a la innovació dins l’equip directiu, on es debatin idees, es facin proves pilot i es promogui una cultura de millora contínua.

13. OKRs: Objectius Trimestrals

Els OKRs (Objectives and Key Results) són una eina potent per al seguiment. Cada trimestre, l’equip defineix:

• 3 o 4 objectius prioritaris amb resultats numèrics.

Els OKRs alineen l’equip, donen focus i permeten fer un seguiment àgil. Recomano revisar-los mensualment i ajustar-los si cal.

14. Assumptes pendents

Durant el procés estratègic, sorgeixen temes que no es poden resoldre immediatament. Es convenient crear una llista d’assumptes pendents (ISSUES), amb responsables i terminis.

Aquesta eina evita que els temes quedin oblidats i permet fer seguiment de les decisions ajornades. Serveix d’acta de la reunió de l’equip, molt àgil per fer el seguiment.

15. Redefinir els processos clau

Un bon pla estratègic implica revisar els processos de negoci. Cal anar identificant en cada reunió mensual de l’equip directiu els processos més rellevants (comandes, producció, facturació…) i millorar-los.

Redefinir processos aporta eficiència, qualitat i escalabilitat. I prepara l’empresa per créixer sense caos.

16. Reunions eficaces

Les reunions són una eina clau de gestió. Proposo estructurar-les amb:

• Ordre del dia estàndard amb la plantilla “Agenda”
• Seguiments dels OKRs, Issues i Processos en marxa
• Revisió dels KPIs
• Un cop al trimestre revisar l’organització, la innovació i l’estratègia.
• Acabar escrivint nous Issues o Processos que calguin millorar.

Una bona reunió és breu, productiva i motivadora. I evita la pèrdua de temps que sovint es dona en les pimes.

17. Recomanacions per fer un pla estratègic en equip

Les recomanacions finals per garantir que el procés de creixement sigui sostenible, son:

• Revisió mensual: Un cop implementat el pla, cal fer-lo viu cada mes.
• Mantenir la motivació: L’equip ha de sentir que forma part d’un projecte viu i en evolució.
• Celebrar els èxits: Reconèixer els avenços reforça el compromís.
• Aprendre dels errors: Les dificultats són oportunitats de millora.
• Compartir la visió: Comunicar el propòsit i els objectius a tota l’organització.

Aquestes recomanacions ajuden a fer que el pla estratègic sigui una eina viva.

Conclusió

Aquest article és un resum del meu llibre ESPIRAL DE CREIXEMENT “Guia pràctica per implementar un pla estratègic amb el teu equip directiu” d’Albert Campi. Es molt més que un manual de gestió: és una invitació a liderar amb visió, a delegar amb confiança i a construir un equip capaç de fer créixer l’empresa de manera ordenada i rendible.

Amb una metodologia clara, basada en l’experiència i el sentit comú, mostro que qualsevol pime pot fer el salt cap a una gestió estratègica si l’empresari està disposat a evolucionar, a escoltar i a confiar.

Aquest resum recull les idees clau del llibre i pot servir com a punt de partida per iniciar el procés dins la teva empresa. El següent pas és posar-ho en pràctica.

Nota de l’autor

“He escrit aquest llibre pensant en els empresaris que, com jo, han viscut el dia a dia d’una pime amb intensitat, sacrifici i il·lusió. El meu objectiu és que trobis en aquestes pàgines una guia útil, clara i aplicable per fer créixer la teva empresa amb sentit i estructura. Si aquest llibre t’ajuda a liderar millor, a delegar amb confiança i a gaudir del teu projecte, haurà valgut la pena.” — Albert Campi

La entrada Com fer un pla estratègic en equip se publicó primero en Albert Campi.

Harnish parteix de la base que escalar una empresa no és només una qüestió de vendre més, sinó d’aconseguir que l’organització sigui capaç de créixer sense perdre el control, la cultura ni la qualitat. Per això, proposa el que anomena els “Quatre Decisions Crítiques”: Persones, Estratègia, Execució i Efectiu.

PERSONES

En l’àmbit de les persones, el llibre fa èmfasi en la importància de tenir l’equip adequat al lloc adequat. Harnish defensa que l’èxit depèn de la capacitat d’atraure, retenir i desenvolupar talent, així com d’eliminar els “assassins de la cultura”. Aconsella definir clarament els valors, responsabilitats i rols, i gestionar de manera transparent la comunicació interna.

ESTRATEGIA

Pel que fa a l’estratègia, Harnish insisteix que cal tenir una proposta de valor clara i diferenciadora, i que tot l’equip conegui i comparteixi la visió a llarg termini. Recomana fer servir eines com el “One-Page Strategic Plan” per sintetitzar la direcció i les prioritats de l’empresa en un document fàcilment comprensible i consultable.

EXECUCIÓ

En relació amb l’execució, el llibre exposa la necessitat d’implantar rutines d’excel·lència operativa, sistemes de mesura d’indicadors clau i reunions periòdiques per garantir l’alineament de tot l’equip. Harnish detalla hàbits concrets, com la disciplina de marcar prioritats trimestrals, fer seguiment rigorós dels objectius i celebrar els èxits.

EFECTIU

Finalment, Harnish subratlla la importància de mantenir una gestió financera acurada. L’efectiu és el “rei” i la manca de liquiditat pot fer trontollar fins i tot les empreses amb més potencial. Recomana posar focus en el flux de caixa i tenir mecanismes de previsió per anticipar tensions financeres.

LLIBRE SCALLING UP

“Scaling Up” està ple d’exemples reals, eines pràctiques i esquemes que es poden aplicar de forma immediata. És un manual que convida a la reflexió i a l’acció, especialment útil per a líders i equips directius que volen créixer de manera sostenible, alineant les persones, l’estratègia, l’execució i les finances.

En definitiva, el llibre de Verne Harnish ens recorda que l’èxit no és fruit de la casualitat, sinó d’un conjunt d’hàbits ben treballats, disciplina i aprenentatge continu. Una lectura molt recomanable per a qualsevol empresari o professional que vulgui fer un salt endavant.

NOTA: Fins aquí m’he ajudat de IA. A partir d’ara no.

ESPIRAL DE CREIXEMENT

En escriure el meu llibre “ESPIRAL DE CREIXEMENT, Guia pràctica per implementar un Pla Estratègic amb el teu equip directiu”, em vaig basar principalment en la meva pròpia experiència de de l’any 2000 fent plans estratègics en les empreses que dirigia.

Quan em vaig proposar escriure el llibre l’any 2021, em vaig inspirar també en alguns cursos i llibres que havia fet o llegit. Haig de reconèixer que Scalling Up va ser un dels referents per posar nom i ordre al que ja estava fent de manera intuïtiva.

Però la meva obsessió en fer un pla estratègic en equip en una pime es com fer-ho fàcil i pràctic, sense fer perdre el temps.

Si vols que en parlem, tens les meves dades a contacte. O bé, si ho prefereixes, agenda tu mateix una videotrucada quan vulguis.

La entrada Llibre Scalling Up se publicó primero en Albert Campi.

No obstant, cal dir les coses pel seu nom: No sempre surt bé.

En ocasions ha estat culpa meva. Potser no he sabut adaptar-me prou a la idiosincràsia de l’empresa o a un estil de direcció autoritari, allunyat dels meus plantejaments.

A vegades ha estat el client que no té prou disciplina i constància per aplicar mètodes de gestió que facin treballar millor l’equip.

M’he trobat alguna vegada amb empresaris molt comercials que sempre estan apagant focs dels clients i que els costa molt fer un mínim de planificació.

També em trobo amb empresaris molt centrats en la innovació de productes que no volen saber quasi res dels clients.

I mes sovint del que creia, veig alguns empresaris que realment els costa molt fer un veritable equip directiu en qui confiar. En no aprendre a delegar, son els colls d’ampolla del creixement de la seva pròpia empresa.

Com he dit al principi, la gran majoria dels meus clients em recomanen. Només en uns pocs clients, les coses no surten prou bé, per diferents raons.

Seguiré aprenent de tots per ser cada vegada més útil als empresaris a créixer en equip.

La entrada No sempre surt bé se publicó primero en Albert Campi.