La teva autoexigència t’oprimeix?

La teva autoexigència t’oprimeix?

La teva autoexigència t’oprimeix? Quins reptes et planteges? Com els aconsegueixes? Què fas si no els aconsegueixes? I sobretot, ¿com vius els teus fracassos?

El mapa mental de l’exigència

El model exigent té el següent cicle:

  • Em marco un objectiu quantitatiu, que fixo com a llindar a aconseguir si o si.
  • Em passo tot el camí mirant el que falta.
  • Si falta un 10%, em recrimino que falta aquest 10%.
  • Si manca un 5%, em culpo per no aconseguir el que em proposo.
  • Fins que arriba un dia que ho aconsegueixo i no ho celebro.

“Era la meva obligació”

A continuació s’estableix un nou llindar, i torno a viure tot el procés amb el que falta. En cap moment gaudeixo del camí ni de l’90% o 95% que ja he aconseguit.

Estàs en un cicle que la teva autoexigència t’oprimeix. No et deixa respirar.

El mapa mental de l’excel·lència

El model basat en l’excel·lència el podem resumir en aquests passos:

  • Començo a recórrer un camí en la direcció adequada.
  • Durant un temps les coses van bé, fins que ensopego amb un error. Alguna cosa va malament.
  • Interpreto l’error com una cosa externa a mi, que he fet així en aquesta ocasió.
  • Aprenc dels errors per iniciar un nou cicle d’acció – error – aprenentatge.
  • Vaig gaudint del camí i aprenent de cada nova experiència, ja sigui positiva o negativa.

El camí de l’excel·lència no té fi. Sempre troba l’oportunitat d’incorporar nous aprenentatges.

Exigència versus excel·lència

En tots dos casos hi ha esforç. O fins i tot molt d’esforç i disciplina.

L’exigència té molt bon predicament en la nostra societat. Però tal com la vivim ens oprimeix. El motiu és que, en el fons del subconscient, un creu que és perfecte. Ningú a nivell racional ho reconeixerà. Però a nivell inconscient, una part de nosaltres es nega a reconèixer les seves imperfeccions. Els mals resultats de la seva exigència els viu com a fracàs personal sobre la seva persona. “Si no arribo a l’objectiu, és que sóc un desastre com a persona”. Per això oprimeix.

L’excel·lència part d’una altra premissa. Cadascú és imperfecte, radicalment humà. Si un s’equivoca, és un error d’alguna cosa que ha fet. No va contra la seva persona. Ja que assumeix que té dret a equivocar-se (no és perfecte), extreu aprenentatges des de la humilitat. A la fi aconseguirà reptes molt més ambiciosos que amb l’exigència i a més, gaudirà del camí.

Com alliberar-se de la teva autoexigència que t’oprimeix?

  1. Assumeix, de veritat, que ets imperfecte.
  2. Accepta les teves imperfeccions.
  3. Mostra als altres la teva vulnerabilitat.
  4. Ja no hauràs d’amagar la teva imperfecció que no vols que descobreixin.
  5. Quan t’equivoquis, ja no aniràs contra la teva persona. No ets perfecte.
  6. En els errors veuràs oportunitats d’aprendre.

A la teva empresa, l’exigència us oprimeix?

Si és el cas, us puc ajudar a transitar d’un model mental d’exigència a un mapa mental d’excel·lència.

He acompanyat a moltes empreses a treballar en un model d’excel·lència, amb un aprenentatge constructiu en cada pas. I a anar abandonant un model exigent que oprimeix sense contrapartides positives. En ambdós casos, hi ha esforç. La diferència està en compartir en equip una mateixa visió conjunta que es transita des de l’excel·lència.

Parlem?

Albert Campi
Acompanyo empresaris a impulsar el seu negoci
albert.campi@spirostrategy.com
+34 630 960 760

Posts anteriors

Vídeo relacionat amb l’exigència

Propers Webinars

Consulta a l’Agenda els propers webinars i tallers sobre Estratègia, Equips i Internacionalització.

Si vols apuntar-te a algun (o varis) d’aquests webinars, escriu-me a albert.campi@spirostrategy.com i t’enviaré una invitació.