Com us van els Consells d'Administració familiars?

Com us van els Consells d’Administració familiars? Fa molts anys que vaig a Consells d’Administració de famílies empresàries de pimes. En aquesta mida d’empreses o petits grups empresarials sovint hi veig poca professionalitat, entre altres motius, perquè hi ha membres de la família sense formació empresarial. En aquest article dono algunes claus perquè el consell d’administració del petit grup empresarial familiar funcioni correctament per als interessos de tots els membres.

Símptomes d’un funcionament incorrecte del Consell

A continuació, esmento alguns problemes que em trobo en alguns consells d’administració familiars:

No s’envia cap ordre del dia previst.
Poques vegades s’adjunten els indicadors clau del negoci.
No s’envien amb antelació els informes financers bàsics.
El CEO no anticipa les decisions que caldrà prendre durant el consell.
Les reunions s’allarguen perquè no es marquen els ritmes de cada tema.
No hi ha prou debat dels temes rellevants.
Alguns membres no obren la boca perquè tenen menys formació empresarial.
No s’envien els acords finals amb celeritat.

Ningú no és perfecte. Tampoc les organitzacions. Ni els consells familiars. Però amb algunes normes bàsiques, es pot fer un gran salt en la professionalització de les reunions del Consell.

Temes a tractar als consells d’administració familiars

Al meu entendre, als petits grups empresarials de pimes, aquests són alguns dels temes a tractar trimestralment en les reunions de Consell:

Repàs ràpid dels principals indicadors dels negocis: vendes previstes, problemes i oportunitats més rellevants.
Indicadors financers: Facturació, EBITDA, ràtios de balanç, finançament.
Valor de l’empresa: Almenys una vegada a l’any, cal fer una estimació del valor de l’empresa, amb el multiplicador d’EBITDA o facturació habitual al sector.
Inversions rellevants a fer i desinversions, així com compra o venda d’empreses.
Discussions rellevants sobre l’entorn i l’estratègia general de l’empresa.
Seguiment del Pla Estratègic fixat a tres anys vista.
Política d’autofinançament, endeutament i dividends.
Promoció i formació dels membres familiars segons el protocol familiar.
Altres temes a la confluència de la família, propietat i gestió.

Assessors del Consell d’Administració familiar

Com que estem parlant d’empreses relativament petites, no és possible que tinguin en plantilla els professionals que els poden orientar correctament. Per això els assessors següents seran habitualment externs:

Advocat mercantil: Es tracta de l’advocat de confiança de la família, amb àmplia experiència en temes mercantils, laborals, processals, etc.
Expert fiscal: En la combinació d’empreses, famílies, rendes i patrimonis convé tenir un assessor per assegurar la gestió correcta dels impostos.
Especialista financer: Pot ser el mateix director financer de l’empresa o l’assessor extern que presenta els impostos. Pot coincidir o no amb l’expert fiscal anterior.
Assessor d’estratègia: Les organitzacions tendeixen a ser endogàmiques en els seus problemes. Els pot costar veure els canvis profunds a l’entorn que provoquin oportunitats o amenaces respecte a l’estratègia general. Un punt de vista extern, amb una àmplia experiència en múltiples sectors, us pot aportar preguntes estratègiques rellevants.