Confies en el teu nou treballador?
Confiar o no confiar, aquesta és la qüestió.
En un dels meus primers treballs, ben jovenet, vaig entrar en una multinacional com a responsable de formació empresarial.
En el primer dia, gairebé sense conèixer-me, el meu cap em va dir:
– Dissenyaràs amb detall tot el pla de formació d’aquesta empresa de més de 5.000 treballadors, en tots els seus nivells.
– Glupps, vaig pensar jo. No sé com ho faré.
– Molt fàcil. Cada setmana m’ensenyes l’esborrany del que estàs fent i ho anem comentant.
Encara recordo el primer esborrany fet en llapis i paper sobre les primeres idees. Sense importar-li el format, vam estar comentant de manera constructiva aquestes primeres idees, en un ambient de confiança.
Si davant el meu primer nyap, el meu cap m’hagués pegat una brega pel format, no hauria sembrat en mi la confiança necessària per dur a bon port un projecte tan ambiciós.
VA DECIDIR confiar en mi. Va ser la seva opció. I jo vaig fer el possible per estar al nivell de la confiança que va dipositar en mi. Cada setmana fèiem el seguiment dels avenços. Jo no ho vaig viure com un control, sinó com una interacció positiva.
Què fas tu en incorporar un nou treballador?
Quan has incorporat a un nou treballador en la teva empresa, d’entrada decideixes confiar en ell? O creus que el correcte és desconfiar d’entrada i que es guanyi la teva confiança?
Per la meva experiència als dos costats (com a treballador primer i com a director general més tard) he vist que confiar primer és molt més efectiu per a totes les parts. La formació continuada i el seguiment regular faciliten el creixement personal i professional de nou empleat.
Començar per la desconfiança porta a mecanismes de pur control, que no faran augmentar la confiança.
Així doncs, com a empresari, quan incorpores a un nou treballador, quina és la teva decisió inicial?
A) Confiar?
B) Desconfiar?
Segons la teva decisió, el seu rendiment serà un o altre.
Confies en el teu nou treballador?
Si vols que t’acompanyi en com confiar en els nous treballadors, truca’m i en parlem.
Posts anteriors