Els meus directius no decideixen

“Els meus directius no decideixen”. És una frase que escolto moltes vegades dels empresaris saturats de treball perquè els seus directius no prenen decisions i li consulten tot. Com solucionar-ho?

L’origen

Quan un empresari/a aixeca un negoci des de zero, es veu obligat a assumir totes les responsabilitats en totes les àrees. Ha de decidir quins productes o serveis ofereix, crear-los, vendre’ls i cobrar-los. És el “home o dona orquestra”. De mica en mica va incorporant a nous empleats als quals forma per realitzar algunes tasques a les que ja no arriba.

Per la seva experiència i necessitat de controlar tots els detalls, les noves incorporacions li pregunten gairebé tot. I l’empresari/a respon de bon grat.

Fins que arriba un dia que el propi gerent esdevé el coll d’ampolla del creixement perquè ja no té temps ni disponibilitat per decidir-ho tot. Que és quan es comença a queixar que els seus comandaments intermedis no s’atreveixen a decidir.

El punt de vista de l’empresari

Segons escolto de l’empresari/a, els seus caps de departament no estan prou compromesos amb l’empresa. Vol que comencin a prendre decisions en el seu marc d’actuació, però tampoc deixa del tot clar quins són els àmbits de decisió autònoma. Sap que ha de començar a confiar i delegar en el seu equip directiu. Però també té certa por a que prenguin decisions incorrectes.

L’empresari vol realment que els seus comandaments decideixin?

Confia que els seus caps de departament prendran les decisions correctes?

O bé tem perdre el control del negoci i que es prenguin decisions equivocades?

El punt de vista del cap o directiu

Des del punt de vista del comandament intermedi, es troba que li resulta difícil anticipar els efectes de la seva decisió en el conjunt de l’empresa. No disposa de la mateixa informació panoràmica de l’empresari. Davant la dificultat de veure les conseqüències de causa-efecte, s’inhibeix de la decisió i l’hi pregunta al gerent.

D’altra banda, en alguns casos, resulta més còmode que sempre sigui el director general el que decideixi. Així s’evita el risc d’equivocar-se. Encara que també cal veure què està passant a l’empresa en quan a permetre l’error, el grau de confiança, el clima laboral, etc.

El directiu té tota la informació necessària per decidir?

Està format i preparat per a aquesta responsabilitat?

El directiu està disposat a assumir els errors en les seves decisions?

La solució

Tots saben el que volen. Poder participar més en les decisions de l’empresa, com un veritable equip. Però no troben el camí per a una correcta delegació de responsabilitats.

La solució és començar a construir, en equip, el que jo anomeno un pla estratègic adaptat a la mida de l’empresa. He realitzat mini plans en pimes de menys de 10 treballadors fins a plans més elaborats per a pimes de 250 empleats.

El criteri és sempre el mateix: Fer participar del propi disseny de l’estratègia general i de la seva implementació a un equip líder o directiu d’unes 2 a 6 persones. (Idealment unes 4-5). És en aquest procés que l’empresari es va adonant que té a persones realment molt vàlides en les que pot confiar perquè assumeixin decisions en la seva àrea.

I els caps o directius (segons la grandària de l’empresa) començaran a entendre tot el context dels altres departaments. Aquesta comprensió global és la que dóna més seguretat per prendre decisions. Justament el que volen ells mateixos i l’empresari.