Et creus els escandalls de costos?

Et creus els escandalls de costos? Avui us explicaré una història relacionada amb creure’s els números dels escandalls de costos o amb tenir una mirada crítica i més àmplia sobre els costos industrials.

Una història sobre escandalls

A principis dels anys 90 jo era adjunt a direcció general en una filial industrial d’una multinacional suïssa. Des de la central, hi havia unes instruccions molt clares sobre com calcular els escandalls de costos en base a centres de cost i diferents nivells de costos directes i indirectes. Hi havia diferents nivells de marge, fins a arribar al “full-costing”.

Al portfoli de productes, n’hi havia un que era el de preu de venda més baix, que a l’última línia estava en pèrdues. Direcció general volia eliminar aquest producte, en què suposadament es perdia diners. Com que era en una activitat minera, del producte es fabricaven 10.000 tones a l’any. Per la situació del mercat en aquest producte, no era possible pujar el preu de venda.

El que vam fer va ser mirar més enllà dels números amb l’equip directiu (comercial, producció i finances).

Analitzàrem què hi havia darrere de cada partida de cost

En primer lloc, el tipus de mineral per a aquest producte era gairebé un subproducte de la pedrera. És a dir, si no ho processàvem, hauria d’anar a l’abocador de mineral no comercialitzable, juntament amb la resta de terres i argiles. Això suposava que hi hauria més cost en la gestió de la pedrera si no s’aprofitaven aquestes tones.

En segon lloc, la màquina principal que processava aquest producte tenia moltes hores de disponibilitat lliures, que ara no es feien servir.

En tercer lloc, com que era un producte de poc valor afegit, era un producte que també feien diversos competidors de menor nivell tecnològic.

Amb aquestes dades, en comptes d’eliminar el producte (suposadament en pèrdues), el vàrem potenciar de les 10.000 tones a les 100.000 tones any.

Això va ser el que va passar en potenciar el producte “amb pèrdues”

El cost de matèria primera de la pedrera es va reduir, no només per a aquest producte, sinó també per al conjunt de tots els productes de la fàbrica.
En consumir més energia, aconseguírem millors preus unitaris d’electricitat i gas i repercutim en tot el conjunt.
Vàrem aconseguim entrar en mercats de poc valor afegit, debilitant la capacitat de creixement dels competidors en productes de més valor afegit.
En entrar a altres mercats, vam poder afegir altres productes complementaris per a aquest sector.
El producte va arribar a ser rendible a l’última línia de l’escandall.
La rendibilitat general de la fàbrica es va disparar pels efectes de les economies d’escala tant en els costos variables com en els fixos.
No tan sols va millorar molt el marge d’aquest producte, sinó també de la resta de productes.

En realitat, aquest producte sempre havia estat rendible a nivell de marge de contribució industrial. És a dir, en el pitjor dels casos, cada tona deixava un marge i una tresoreria positiva.