“Les famílies empresàries estan condemnades a enfadar-se”. Aquesta frase la va dir una vegada el president de l’Associació d’empreses familiars. I la veritat que és el trist destí de les famílies empresàries si no tenen clars els àmbits de família, propietat i gestió. Fa molts anys que sóc a Consells d’Administració familiars. En aquest article t’explico com tenir en compte aquests tres cercles per evitar que al final la família s’enfadi per culpa de l’empresa.
FAMÍLIA: Consell de família
Aquest Consell familiar representa la totalitat de les famílies que comparteixen un projecte empresarial. Van des dels pares fundadors als fills. En empreses de tercera generació, a més dels avis, també estaran representats els cosins…
Com es pot apreciar, els interessos econòmics i professionals de les diferents generacions i branques familiars poden ser molt dispars. Uns poden voler treballar a l’empresa i els altres no. Uns poden voler dividends i altres prefereixen que no es reparteixin beneficis. Un bon brou de cultiu per a conflictes futurs.
La manera més lògica d’abordar aquest tema és amb un “Protocol familiar” que estableix les regles del joc per ser accionista o per treballar a l’empresa. Hi ha especialistes en protocols familiars que cal fer abans que hi hagi conflictes i amb el suport de l’advocat de confiança de l’empresa.
Amb un “Protocol familiar” s’acorden les regles del joc per evitar conflictes familiars.
Mitjançant el Consell de família es fa un seguiment regular del protocol.
PROPIETAT: Consell d’Administració
Al Consell d’Administració familiar hi ha els accionistes familiars que, per diversos motius, tenen un percentatge d’accions de l’empresa. Com es pot endevinar, són menys que els membres del consell familiar.
Aquest Consell d’Administració familiar ha de donar les consignes de la família als gestors quant a inversions, compra o venda d’empreses, organització, dividends, etc. Uns accionistes poden preferir diners a curt termini, mentre que altres es poden decantar per deixar la tresoreria disponible dins del grup familiar.
La dispersió de criteris respecte a les inversions o al repartiment de dividends pot representar que es compleixi la dita: “Les famílies empresàries estan condemnades a enfadar-se”.
EMPRESA: Gestors familiars
Les famílies empresàries acostumen a tenir uns membres com a director general, director comercial, director financer, director tècnic, etc. Cadascú cobra un salari diferent, per la qual cosa es poden provocar certes enveges.
Per no comptar amb què poden pensar altres familiars que creuen que haurien d’estar treballant a l’empresa i no se’ls ha deixat participar en la gestió.
Per què ell/ella té dret a treballar a l’empresa i jo no?
Les famílies empresàries estan condemnades a enfadar-se
Que tingueu present aquesta amenaça és bo. I ho és perquè hi ha mitjans per evitar que això passi amb aquests tres principis
- Un bon Protocol familiar que reguli les regles d’accés a la propietat (accions) i de gestió (directius).
- Un Consell d’Administració familiar on hi hagi presència d’algun assessor extern, sigui conseller independent formal o no.
- I, finalment, que els directius familiars estiguin ben assessorats.
Si a la vostra família teniu la sensació que podeu acabar tots enfadats amb tots, no és un malefici que s’hagi de complir. És un senyal d’alarma per posar unes bones bases als àmbits de família, propietat i empresa per evitar els conflictes.
Una empresa familiar ha de donar la justa satisfacció a la família, als accionistes i als gestors.
És un projecte molt motivador que crea riquesa, genera llocs de treball i provoca moltes satisfaccions personals i professionals.
Creus que les famílies empresàries estan condemnades a enfadar-se? NO. Es pot evitar!
Si voleu que us acompanyi com a assessor extern del Consell d’Administració, tipus “conseller independent” o similar, estic a la vostra disposició.
Proper seminari
COM FER UN PLA ESTRATÈGIC EXPRESS PER A PIMES
Divendres 25 de novembre 10h
Seminari gratuït a CECOT
CARRER SANT PAU, 6
08221 – Terrassa