T'imagines no tenir interrupcions pel passadís?

T’imagines no tenir interrupcions pel passadís? Conec diversos empresaris als quals la seva gent “assetja” pel passadís o al seu despatx. Els seus empleats necessiten “urgentment” una resposta a una nova situació “inesperada”. I el problema és que aquests empresaris cauen al parany de respondre al moment a aquestes interrupcions. Què hauria de passar perquè aquestes reunions improvisades dempeus es reduïssin dràsticament?

Si tu decideixes, ells no decideixen

Decidir suposa un risc. Un risc a equivocar-se. I a la gent no els agrada equivocar-se. Per això, segons la cultura de l’empresa, el més habitual és que els empleats intentin transferir la responsabilitat de la decisió a l’empresari, que si s’equivoca serà el seu problema.

En conseqüència, hi ha certes preguntes que es pot fer un empresari sobre com viu els errors dels seus treballadors en prendre decisions “errònies”.

Dona una bronca per l’equivocació?
Conversa amb el treballador sobre què ha après per intentar no repetir el mateix error?
S’han establert les responsabilitats de cada lloc sobre les quals es poden prendre decisions?
Hi ha alguns indicadors que mostrin l’evolució en la presa de decisions.

Els teus treballadors en saben més que tu?

La majoria d’empresaris saben molt del negoci perquè l’han creat ells. Per això saben tant de temes tècnics com comercials o de gestió. L’error és pensar que els nous treballadors contractats en sabran menys que un mateix. Això pot ser cert en alguns casos o posicions. Però, en la majoria de casos, els nous empleats haurien de saber més que el mateix empresari que els ha contractat.

Per anar bé, haurien de saber més que el mateix empresari en aspectes com:

Aspectes tècnics o d’enginyeria.
Temes d’operacions manuals relacionades amb les especialitats de FP.
Gestió de persones.
Temes de màrqueting o comercial.
Aspectes financers.
Un llarg etc.

I afirmo categoriament que:

Els teus treballadors haurien de saber més que tu en el seu l’àmbit d’especialització.

Sinó, perquè els tens?

Si els teus treballadors en saben més, per què t’interrompen?

Suposem que contractes especialistes en el seu àmbit que en saben més que tu. Imaginem que, malgrat això, et continuen interrompent pel passadís.

Què pot estar passant?

Podria ser que?:

No saben cap a on va l’empresa, els valors i els objectius prioritaris.
Ignoren quines les seves responsabilitats sobre les que poden (i han de) decidir.
Se senten insegurs sobre la decisió perquè no veuen més enllà del departament.
La cultura penalitza l’error en comptes d’aprendre’n.
Hi ha poca coordinació interdepartamental directa.
Els has acostumat que tothom et pregunti i ja no pots canviar aquesta dinàmica.