O decideixes confiar.
T’explicaré la història personal del meu primer treball al món empresarial. El meu primer dia va ser impactant. Jo estava insegur del que podia passar. Després de les presentacions, el meu cap em va dir:
- “Faràs tot el pla d’estudis de Nissan Motor Ibérica”.
- Jo li vaig dir: “No sé per on començar”.
- Al que em va respondre: “No et preocupis. CONFIO EN TU. Cada setmana em mostres un esborrany de les teves idees, les comentem i ho anirem millorant junts pas a pas. Ja veuràs com surt bé”.
Així ho vaig fer. Encara em fa vergonya recordar el primer esborrany en un paper amb unes caixes dibuixades a llapis. El format era un desastre. A la primera revisió setmanal, en lloc de criticar-me la baixa qualitat del document, es va centrar a escoltar les meves idees i els meus conceptes que varem discutir constructivament al mateix nivell. És a dir, ell no es va posar en un nivell de superioritat a causa del càrrec i la seva experiència, sinó que escoltava atentament amb curiositat.
Al final va tenir raó i vam aconseguir dissenyar tot el pla d’estudis d’una empresa de més 5.000 treballadors a Espanya a finals dels anys 80. Ho vaig fer amb la seva col·laboració constructiva que em posava les piles.
La gran lliçó que vaig aprendre és que, si d’entrada decideixes confiar en algú, aquesta persona donarà el millor de si per estar a l’alçada de la confiança rebuda.
Ell va decidir confiar en mi. Jo vaig decidir donar el millor de mi mateix.
O decideixes desconfiar
En canvi conec empresaris que, d’entrada, decideixen desconfiar de les noves incorporacions. Com que decideixen desconfiar, han de posar mecanismes de control fiscalitzadors per poder “pescar infraganti” la nova persona en alguna fallada que justifiqui la seva desconfiança. És la profecia autocomplida.
El receptor de la desconfiança augmenta l’estrès i la inseguretat si el cap només veurà allò que fa malament, ni que sigui perquè no se l’ha format adequadament. S’entra a un bucle de desconfiança, control, errors i més desconfiança. La persona no dóna el màxim del seu potencial, sinó que actua poc i a la defensiva per intentar, sense èxit, minimitzar els errors.
Alguna vegada has dit o pensat?:
D’entrada, desconfio dels nous. S’han de guanyar la meva confiança.
O decideixes confiar o decideixes desconfiar
No hi ha terme mig a nivell mental. O decideixes confiar o decideixes desconfiar.
Si decideixes confiar, hauràs de fer una bona formació inicial i un acompanyament actiu perquè aquesta persona no es perdi i doni el màxim potencial.
Si decideixes desconfiar, hauràs de posar tots els mecanismes de control per fiscalitzar els seus errors, gairebé ignorant els seus encerts que “és el que hauria de fer.”
Ja sé que estic exagerant i que tot plegat no és totalment blanc ni negre. Però potser ja m’estàs entenent.
Quina és la teva opció d’entrada amb un nou empleat?
A) Confiar?
B) Desconfiar?
En cas que en vulguis parlar de com millorar la confiança a la teva empresa, estic a la teva disposició a Contacte.
Propers Tallers d’empresaris
Ja actualitzaré els meus nous tallers sobre com gestionar millor una Pime o fer un Pla Estratègic en equip quan els tingui programats al gener o febrer.
De moment pots veure els vídeos de tallers anteriors a la pàgina VIDEOS.