Per què costa tant dir NO?
La veritat és que no ho entenc.
- Quedo amb el client.
- Conversem una bona estona sobre el que necessita.
- Li proposo com podríem solucionar el seu problema.
- Accepta que li faci una proposta.
- Li presento la proposta i tot el que podria obtenir.
- Quedem que en un parell de dies el trucaré per comentar la proposta.
- Truco i no em contesta.
- Torno a trucar, sense èxit.
- Li escrit un email i no contesta.
- Ho torno a provar al cap d’uns dies.
- Cap senyal. Com si se l’hagués empassat el mon.
Us passa?
A mi no em molesta gens que em diguin que no.
Ho prefereixo a una no resposta.
Entenc que la meva proposta pugui agradar o no.
Però per favor que finalment em diguin sí o no.
Encara que sigui amb evasives o excuses.
Per què costa tant dir NO?
Aventuro possibles motius:
- Por a no fer mal o a ser massa directe.
- Tot i reconèixer el valor aportat, no estar disposat a pagar el preu.
- No voler sortir de la zona de confort.
- Dificultat en acceptar que et cal ajuda.
- Molts altres motius culturals o socials
Sigueu clars, possibles clients
Per favor, quan us facin una proposta sigueu clars en la resposta.
Tant si es SÍ, com NO, com “més endavant”.
Però responeu, per favor.
Què fas quan no hi ha cap tipus de resposta?
Vols que parlem? O una videotrucada?