Com més control menys control

Com més control menys control. Controlar més de compte porta a no controlar res, per saturació. Hi ha empresaris que creuen que com més controlin els seus empleats, millor sortirà la feina endavant. Quan és justament el contrari. Per què?

Controlar vs confiar

L’actitud d’hipercontrol prové de l’exigència i les obligacions que ens hem imposat en aquesta cultura occidental, accentuada pel món empresarial, on tot es controla.

Si aquest control s’exerceix a nivell jeràrquic de dalt a baix, es corre el risc de posar la vigilància al centre de tot, abusant-ne.

En certa manera, és un concepte oposat a la confiança.

Si decideixo confiar en les capacitats dels meus col·laboradors, no necessitaré controlar com ho fa, ja que confio en aquesta persona.
En canvi, si decideixo d’entrada desconfiar de aquesta persona, necessitaré un gran control en tots els seus passos, ja que no me’n fio.

“Quan exercim el control sobre una altra persona a un nivell profund li estem transmetent el missatge següent: “No confio en tu. Vull que les coses es facin a la meva manera. No crec que siguis capaç de fer-te responsable” I aquest judici, provoca a l’altra persona dues possibles respostes: la resistència o l’omissió”.

Cita extreta del llibre “No es lo mismo” sobre distincions del llenguatge per al coaching.

El què i el com

De vegades com a caps, confonem el QUÈ cal fer amb el detall extrem sobre el COM cal fer una cosa.

El que és important per a l’empresa és que es compleixi un objectiu o alguna cosa en particular. El que és secundari és com la persona a qui se li delega la tasca faci el que es pretén amb certs graus de llibertat.

Està comprovat que quan es delega una tasca a una persona en qui confiem, realitzarà el seu treball de manera compromesa, cercant les maneres de realitzar-lo tan bé com sigui possible.

Per contra, si no confiem en aquesta persona, i no hem fet el necessari per formar-la, entrarem en excés en els detalls de com cal executar el procés.

Al final resultarà frustrant per les dues parts:

Pel que delega, perquè haurà de controlar tots els passos.

Per qui rep l’encàrrec, perquè aprecia que no se’l valora i farà estrictament el mínim del que se li ha demanat.

Controlar allò important

A la gestió empresarial hi ha moltes ocasions en què es controla tot, fins i tot allò secundari que no val la pena ser controlat.

També veig empreses que fan el contrari: No controlen res i mai no saben on són.

Al meu entendre cal concentrar-se a controlar els QUÈ més importants.
I no perdre el temps a controlar QUÈ irrellevants.
Sobretot, no controlar els COM.

Control o seguiment?

La funció de control és pròpia de l’activitat empresarial. Però per les connotacions que té l’excés de verificació, així com la seva oposició a la paraula “confiança”, prefereixo buscar un sinònim més constructiu.

Jo prefereixo la paraula “Seguiment“.

Control pot significar: manca de confiança, fiscalització, absència d’autonomia, cosa que pot portar a la resistència, desesperació o passotisme.
Seguiment pot significar: cada cert temps veurem l’avenç de l’encàrrec, resoldrem els dubtes i proposarem noves solucions, cosa que ens portarà a més autoestima, autonomia i millors resultats.