Les meves anècdotes sobre un "treball segur"

Les meves anècdotes sobre un “treball segur”. Vols trobar una feina segura? Oblida’t. No hi és. S’ha acabat fa temps una feina “per a tota la vida”. Tot el món laboral i professional s’ha tornat com el món: incert. Davant d’aquesta incertesa, quina és l’alternativa a l’ocupació insegura? Reinventar-te. Constantment. T’ho explico amb la meva experiència personal a cada exemple.

Tota empresa pot anar bé, o malament

Segons els cicles econòmics, les empreses tenen fases d’expansió i fases de contracció i crisi. El que passa és que les pujades són progressives mentre que les baixades són molt pronunciades. Similar a la borsa.

D’un dia per l’altre, una empresa que anava bé pot patir un incendi, canviar-ne la regulació, tenir un competidor imbatible, patir una OPA hostil, etc. Fins i tot si és una empresa gran, el que semblava una feina segura s’evapora com una bombolla de sabó.

Vaig dirigir una empresa que va anar molt bé durant anys, contractant força gent.

Però també vaig dirigir una empresa que va haver de tancar per un canvi de decret regulador. Tots al carrer, jo inclòs.

Les empreses es reorganitzen

Davant d’un món tan canviant, les empreses fan tot el possible per sobreviure, canviant les seves estructures per ser més eficients. Filials o departaments interns s’externalitzen i envien a multitud de persones a l’atur. “Era una feina segura”.

Era el conseller delegat d’una filial d’una multinacional. Creixia ràpid i em deien que jo ho estava fent bé. Un dia van decidir des de la central que els països no eren rellevants, sinó només els continents. Sobraven 70 directors generals a 70 països. Aquell dia em vaig aixecar al matí pensant que seria un dia qualsevol de “treball segur”…

Unes professions es converteixen en prescindibles

Coneixem moltes professions que han esdevingut obsoletes pels canvis d’hàbits o la tecnologia. Es parla molt que l’automatització, la robòtica i la intel·ligència artificial tornaran obsoletes professions repetitives que semblaven segures.

Com a director general tenia una secretària de direcció abans que hi hagués el correu electrònic i internet. (Sí, hi havia el teletip, el fax, la màquina d’escriure amb paper còpia, etc.). Era un lloc imprescindible. Amb la introducció dels correus electrònics i moltes eines de productivitat modernes, es va reconvertir a un lloc de més responsabilitat a l’àrea logística.

Apareixen noves professions

Constantment es creen noves professions a un ritme vertiginós. Només cal veure l’evolució dels estudis professionals i els màsters, amb noms de titulacions que ni arribem a entendre.

A les empreses que he dirigit o assessorat, he viscut la creació de noves professions que abans no existien. La majoria en l’àmbit de la digitalització: Community manager, UX, elearning, design thinking, agile manager, etc. Gairebé sempre amb una denominació en anglès. I això s’està accelerant.

Els autònoms saben què és una feina no segura

Si a les feines amb contracte laboral augmenta la incertesa sobre la seva seguretat, en el cas dels autònoms, ja viuen aquesta inseguretat des del primer dia.

L’autònom, dia a dia, sense descans possible, ha de sortir al carrer a buscar nous clients als quals poder facturar (i cobrar!). La seva incertesa ja no és només sobre quan cobrarà la nòmina fixa de cada mes que té un treballador, sinó si podrà cobrir els costos fixos del petit negoci.

Sense anar més lluny, jo mateix actualment, com a coach estratègic, he de seguir remant cada dia per generar noves oportunitats de negoci per als propers mesos. Tot i que ja tinc un bon nivell de clients, sempre cal buscar nous clients per quan acabin els projectes actuals. Normalment el següent trimestre és una incògnita.

Els empresaris saben què és la incertesa

Tampoc no hem d’oblidar que un empresari és un autònom que ha fet créixer una empresa. Els ingressos depenen que l’empresa funcioni amb un marge positiu de tresoreria. És conscient que, si la seva empresa cau, ell també s’està auto acomiadant.

Ja he explicat més d’una vegada que vaig tancar una empresa per un canvi regulador del govern en energies renovables. A tot el sector es van perdre més de 50.000 llocs de treball. La nit que vaig decidir que no hi havia més remei que tancar la meva empresa, no només sabia amb gran dolor que enviava a l’atur el meu equip més fidel, sinó que jo mateix perdia els meus estalvis i la meva feina.

Ser funcionari tampoc és la panacea

Suposant que aconsegueixis una plaça de funcionari fixa per a tota la vida, encara que puguis sentir la “seguretat” de la feina, també té els seus aspectes negatius. Entre d’altres, la impotència de canviar les coses davant una estructura burocràtica inamovible que aconsegueix desmotivar a llarg termini.

Pocs saben que vaig començar la meva trajectòria professional, un llunyà 1980, com a professor d’ensenyament públic amb plaça fixa de funcionari. Al cap de vuit anys em vaig cremar per no poder fer els canvis i les innovacions per a una millor gestió dels centres educatius. Vaig xocar contra el mur de la burocràcia pública. Davant l’estupor de tots, vaig deixar la plaça segura i me’n vaig anar a l’incert sector privat.

Vols trobar una feina segura? Reinventa’t

D’un lloc de treball fix a ser un freelance de la teva especialitat. Aquest és el concepte que ja va avançar fa molts anys Tom Peters al seu llibre Re-imagina. Propugnava que les empreses ja no tindran departaments fixos, sinó que seran una xarxa de serveis al voltant de projectes concrets. Deia que haurem d’aprendre a oferir els nostres “serveis professionals” en format de contracte laboral o contracte mercantil autònom.

En el meu cas no he parat de reinventar-me tota la vida professional, aprenent cada cert temps coses que ni tenia ni idea. He assumit plenament que no existeix la feina segura perquè tampoc no hi ha res completament segur i inamovible. He après que tot és canviant i incert i que el més “segur” és aprendre a adaptar-se al canvi.