Per què no fan el que demano? Aquesta pregunta me la feia en els primers temps com a director general. Creia que, pel fet de demanar les coses als meus col·laboradors des de la meva posició, es faria. I no. O no es feia com jo volia. O no havia quedat prou clar exactament què demanava.
Després, com a assessor he vist molts altres CEO que els passa el mateix: Demanen coses que després no es fan.
Arriba el dia en que s’ha d’entregar la petició i tot son excuses de perquè no s’ha fet:
- No he tingut temps
- Jo vaig interpretar que s’havia de fer aquesta part
- No he tingut la informació necessària per fer-ho
- I un llarg etc d’excuses.
En molts casos per no haver deixar prou clar què es demanava i, per part del receptor, per no fer prou preguntes sobre com ho volia.
Et passa a tu, empresari/a que els teus caps de departament no fan el que els demanes?
COM FER BÉ LES PETICIONS A L’EMPRESA
Avui t’explicaré el que vaig aprendre en una classe de coaching sobre com fer les PETICIONS.
Una petició no es res més que una coordinació d’accions entre dues persones i que ha de complir una sèrie de requisits.
1.- PREPARACIÓ
En la primera part, cal que hi hagi un context de confiança mútua. A partir d’aquí es declara l’objectiu empresarial i s’articula la petició en base als següents punts:
- Client o emissor: Normalment el directiu que demana alguna cosa a un col·laborador.
- Receptor o realitzador: El que ha de fer la feina.
- L’acció concreta que es demana.
- El termini de temps en que hauria d’estar fet.
- Les condicions de satisfacció. Com més concretes i precises al l’inici, millor per evitar malentesos posteriors.
2.- NEGOCIACIÓ
Ja sé que en món de l’empresa, sona una mica estrany que el subordinat vulgui negociar amb el seu cap el que li acaba d’ordenar. Però està el quid de la qüestió.
Qui rep la petició ha d’estar en condicions de rebutjar-la o acceptar-la per una sèrie de motius vàlids. Pot proposar alguna cosa diferent. O bé clarificar les condicions objectives d’avaluació.
El que es pretén en la fase de negociació es que les dues parts es posin d’acord en que la petició està ben formulada, es clara en tots els seus termes i no generarà falses expectatives.
Quan qui rep la petició la pot afinar amb qui la fa, i dóna el seu “Sí, ho faré”, està assumint el compromís amb la “promesa” explícita.
Molt sovint en el mon de l’empresa, es dóna per fet que s’accepten les peticions, que després, al cap d’un temps, es comproven que no s’han fet perquè faltava aquesta promesa del receptor que ja li semblava bé i tenia el recursos per realitzar-la.
3.- EXECUCIÓ
Massa sovint les peticions entren en un excessiu detall del COM, quan l’important es el QUÈ, l’objectiu principal. Cal donar un grau de llibertat a qui rep la petició a fer-ho a la seva manera, si així s’ha acordat en les condicions de satisfacció.
Qui rep l’encàrrec també ha d’informar puntualment de les dificultats que s’està trobant per complir les promeses a les que s’ha compromès.
No pot ser que ho digui l’últim dia, quan ja no hi ha temps de reacció. Deteriora la confiança.
Aquesta renegociació de les condicions durant l’execució farà que augmenti la relació entre les parts.
4.- AVALUACIÓ
Si s’han establert els indicadors o criteris del resultat de la petició, serà fàcil saber si la petició ha arribat a bon port.
La persona que va fer la petició, ha de donar feedback, agraint, verificant i demanant canvis si fes falta.
En tot cas, sempre les dues parts ha de parlar de si han sabut formular bé la petició i l’altra part si ha sabut negociar bé la promesa de l’entrega.
Per què no fan el que demano?
Lamentablement, en el món empresarial, massa sovint hi ha un “ordeno y mando” que es poc precís, els subordinats no tenen dret a opinar si ho podran fer o no i el resultat final son accions no realitzades i les relacions personals deteriorades.
Com ho veus?
Si vols que en parlem, tens les meves dades a Contacte. O pots agendar tu mateix una videotrucada quan et vagi be.